«Demà serà una cançó» és molt més que un homenatge a Estellés. És un recordatori de qui som, d’on venim i, sobretot, del camí que encara hem de recórrer junts. Amb «Demà serà una cançó», La Fulla ret homenatge a una de les figures més emblemàtiques de la poesia valenciana, Vicent Andrés Estellés. La peça està inspirada en el poema homònim pertanyent a la secció I del Llibre de meravelles, una obra icònica que captiva per la seua capacitat d’explorar el transcurs de la vida amb una mirada alhora íntima i universal.

En aquest poema, Estellés reflexiona sobre el pas del temps i el viatge que ha emprés al llarg de la seua existència. Parla de les «meravelles» que el món li ha oferit al seu camí, mentre s’endinsa en la complexitat de ser un «animal de records, lent i trist animal». Aquest vers expressa una dualitat fonamental: la condició humana com a un conjunt d’instints i impulsos, però també com a éssers marcats pel pes de la memòria i els records.

La cançó no sols és una oda a l’obra del mestre, sinó també una invitació a qüestionar el món en què vivim. En ella, La Fulla aborda temes com la dificultat d’adaptar-se a un món que evoluciona a un ritme vertiginós, i la lluita per mantenir-nos fidels als nostres orígens i tradicions mentre mirem cap al futur. És un crit catàrtic que ens convida a despertar, a no acceptar les coses per fetes, a combatre la impassibilitat i la falta de mobilització que sovint ens atrapa en el dia a dia.

Amb una sonoritat solemne que es transforma en pura explosió emocional, «Demà serà una cançó» és una crítica ferma a l’obsolescència, a la passivitat i a l’absència de qüestionament que ens envolten. Representa, alhora, una mirada cap al nostre patrimoni cultural i una crida a l’acció que connecta amb l’essència més autèntica de la nostra terra.

Aquest treball ha estat enregistrat entre Elefant Estudi i Antoni Laguna Estudi, sota la producció d’Antoni Laguna, qui ha sabut plasmar a la perfecció l’esperit i la força del projecte.

«Demà serà una cançó» és molt més que un homenatge a Estellés. És un recordatori de qui som, d’on venim i, sobretot, del camí que encara hem de recórrer junts.

Lletra de la cançó:

Animal de records, lent i trist animal

Ja no vius

Sols recordes haver viscut alguna volta en alguna banda

Felicitat suprema

L’hora d’escriure els versos

Animal de records, lent i trist animal

Animal de records, lent i trist animal

Pero no ho veus? Ja no vius

T’has quedat encallat en el passat

Massa núvols per voler volar

La ment amunt i avall

Cor en barcassa, tabula rasa

I la sang segueix vessant

Cauen els dies, cauen les vies, ploren les cries

S’obrin les velles ferides

Noves cançons amb mateixes melodies

I avança el vals amb peu descalç

I brolla la ràbia del fosc ullal

Una nova batalla, una nova trucada baralla

I foc a la falla!

Sendes de calç, passes en fals, caquis en març

La flor dóna por, pètals han mort

El fruit ja no paga la pena

Les fulles pesen a l’esquena

Les cames no aguanten l’espera

Cau la foscor a l’escena

I ara vull voler volar

I ara vull voler volar!